El Consorci d’educació de Barcelona té una màquina que decideix on posar bolets.
Pels qui no ho sàpiguen, un bolet és un grup de 25 nens i nenes de 3 anys que s’afegeix de qualsevol manera a l’estructura d’una escola pública.
Al CEIP Diputació, li han adjudicat un d’aquets “bolets”
Després de moltes hores recopilant dades sobre normatives de seguretat, metres quadrats requerits per alumne, natalitat , distribució de la població, places disponibles i no disponibles, etc, el Consell Escolar és rebut pel Consorci Eduactiu de Barcelona.
Amb l’esperança d’aclarir els criteris de selecció que fan que una de les escoles més petites de l’eixample, amb evidents carències d’espai, sigui la més apropiada per assumir un nou grup, el.labora un dossier amb totes les dades que evidencien el problema i s’asseu a dialogar amb els representants de l’esmentat consorci
Els responsables de la planificació educativa en aquesta ciutat responen, i cito textualment,:
“Tenim una màquina que fa les simulacions i ens diu on s’ha de posar el nou grup”.
Un cop superat l’astoramet que aquesta sentència provoca es fan successives preguntes com “Hi ha un estudi fet que contempli les necessitats arquitectòniques? Hi ha pla de seguretat i evaqüaciò que contempli aquets 25 nens i nenes més els correponents educadors?
Les respostes són “suposo que s’ha fet” i “segur que es deu estar fent”.
Senyors : el que és segur que s’està fent és el ridícul.
Els nostres diem-ne “representants”no són capaços ni de preparar-se una reunió amb un grup de ciutadans, i no els preocupa el més mínim si el que fan entra o no en les normatives que ells mateixos han promogut
Tampoc han pensat en les conseqüències que té implantar un grup en un espai impossible, Aquets nens, si finalment entren a l’escola hauran de passar-se 3 anys en un espai que ara és el menjador de P3, allunyats de la resta de grups del seu mateix cicle. Ningú ha previst què passarà quan creixin i facin 4rt, 5E o 6E, ningú ha pensat què passarà quan hagin danar a un pati que ja resulta escàs pels alumnes que hi ha ara, ningú ha pensat en que passarà quan un sol tècnc hagi d’atendre 3 grups enlloc de 2, ningú ha pensat en què alterarà tot això la qualitat educativa del centre.
De veritat no hi ha ningú en un organisme oficial capaç de pensar ?
Ara entenc pequè necesiten una màquina.