Estudi Mapa Eixample

nota de premsa

Powerpoint Mapa Escolar

la xarxa d’AMPA de l’eixample diuen que falten places públiques (BTV)

Notícia a La Vanguardia

Diapositiva1La Xarxa d’AMPAs de Centres Educatius Públics de l’Eixample és un grup format per algunes persones membres de les AMPAs de totes les escoles públiques d’infantil i primària (13), tots els instituts públics de secundària obligatòria (4) i, de moment, de 2 escoles bressol municipals, de les 8 que existeixen al Districte.

Ens vam començar a organitzar fa uns 5 anys, amb la clara voluntat de participar i treballar per una educació pública de qualitat dels nens i nenes, i d’animar a participar i treballar per ella a la resta de pares i mares de l’Eixample.

I a principis del curs escolar actual vam decidir fer un estudi sobre el Mapa Escolar al Districte per documentar-nos sobre les nostres intuïcions i percepcions individuals respecte oferta i demanda de places educatives, la necessitat o no de nous centres educatius, la pública i la concertada, els grups extraordinaris (o bolets)…

Hi ha una sèrie de consideracions metodològiques:

Per exemple la nostra decisió de no aplicar en els càlculs els sobre-ratis existents des de 2012. Per sobre-rati parlem de les places per sobre de 25 per classe en infantil i primària, i per sobre de 30 per classe a secundària, situació que pateix l’escola pública però encara més la concertada (alguns centres especialment).

També trobareu allà la constatació del paral·lelisme entre les xifres de futura demanda i les de natalitat, descartant en canvi les de Padró per exemple.

Aquest informe consta de 4 apartats principals més 3 apartats d’annexes.

Anem a la Introducció de l’estudi.

Allà expliquem que l’estudi vol ser una fotografia objectiva de l’escolarització als centres públics del Districte (i per contrast als centres concertats) partint de dades oficials disponibles per diverses fonts… i desprès expliquem quines son aquestes fonts… el Consorci d’Educació de Barcelona, l’Institut d’Estadística de Catalunya i l’Institut Municipal d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona en les dades que entreguen al Consell Escolar Municipal de Barcelona i als Consells Escolars Municipals de Districte o que son d’accés públic.

Per dir-ho d’altre manera, és un informe fruit de moltes preguntes i que dona algunes respostes, però molt potents…

Diapositiva4Aquí teniu una imatge del Districte de l’Eixample i la seva divisió administrativa actual en 6 barris (Fort Pienc, Sagrada Família, Dreta, Antiga Esquerra, Nova Esquerra i Sant Antoni).

A l’informe s’explica que el Consorci d’Educació de Barcelona divideix en dues zones escolars el Districte. Als tres barris de la vostra dreta els diu Zona Z02 l’Eixample-Dreta i als 3 de la vostra esquerra els diu Zona Z03 l’eixample-Esquerra. A aquestes zones farem referència en moltes dades, com anireu veient.

Doncs bé. Anem a veure quin és el repartiment de centres educatius públics i concertats al Districte…

Diapositiva7Ara podeu veure les 13 escoles públiques, 7 a la Dreta i 6 a l’Esquerra, amb zones clarament no cobertes per cap centre públic.

Anem a veure el repartiment dels instituts…

Ara podeu veure els 4 instituts públics, 2 a la Dreta i 2 a l’Esquerra, també amb zones clarament no cobertes per cap centre públic.

Diapositiva9Anem a veure el repartiment dels centres d’infantil, primària i secundària concertats…

Bé, podeu veure que una marea blava ha dominat el mapa… 30 centres concertats envers els 17 públics sorprenentment mal repartits, doncs algunes zones geogràfiques no tenen centres de cap tipus

Amb una oferta d’infantil i primària més descompensada, de 24 grups estructurals de P3 la pública i de 47 grups de P3 la concertada,  …molt per sota de la mitjana a Barcelona i una oferta encara més descompensada a secundària, de 14 grups estructurals de 1r ESO la pública i de 48 grups de 1r ESO la concertada, …molt i molt per sota de la mitjana a Barcelona

Primera pregunta…. ¿com hem arribat a aquesta situació al Districte?

Anem al segon apartat de l’estudi, Una mica d’història el desequilibri entre pública i privada…

Sols resumir que, a grans trets, entre 1870 i 1980-1983 van entrar en funcionament uns 25 centres privats i 5 de públics d’ensenyaments obligatoris (primària i secundària).

Des de llavors no s’edifica cap centre privat més i sí es construiren 9 de públics (1 de substitució), tot i que no són fruit de cap planificació única, no tenen temporalització concreta i es van fer davant situacions molt diverses.

A Barcelona en P3 els alumnes en escoles públiques han augmentat del 36% a quasi el 46% entre 1996 i 2013, però a l’Eixample estem quasi 8 punts per sota, al 38,2%.

A Barcelona en 1r d’ESO els alumnes en instituts públics han disminuït del 43% al 37,6% entre 1996 i 2013, però a l’Eixample estem quasi 12 punts per sota, al 25,8%.

En quant a escola bressol pública, amb titularitat exclusiva municipal, l’avanç ha estat molt important, a tota la ciutat, tot i que encara hi ha demanda no coberta, passant de tenir 2 centres públics el 2001 a tenir-ne 8 centres el 2011.

Per tant trobem una primera resposta…

Hem arribat aquí, en definitiva, per la història (atzarosa) del nostre país, però la voluntat i la decisió política, deguda a la pressió ciutadana democràtica quasi sempre, té molt a veure en la capacitat de redreçar aquesta situació… així que demanem l’aplicació d’aquesta voluntat, d’aquesta decisió, als grups polítics, a govern i a oposició, als Districtes, a la Casa Gran i a la Generalitat…

Segona pregunta… ¿podem quantificar les necessitats d’oferta pública al Districte?

Al mateix apartat indiquem dades dels Mapes Escolars, l’eina de planificació de centres educatius per excel·lència, per infantil, primària i secundària.

El de 1995, que feu la Generalitat, i el de 2005, que feu el Consorci d’Educació, ambdós incomplerts totalment, doncs de les seves previsions d’arribar a una oferta pública a l’Eixample de 30 grups de P3 i de 24-25 grups de 1r d’ESO, sols es van construir en el període 3 centres i altre està en barracons.

Com les previsions demogràfiques del Mapa de 2005 s’han vist totalment estroncades per la crisi i la baixada demogràfica a la ciutat, nosaltres hem fet una primera extrapolació de dades.

I així indiquem unes necessitats actuals reals d’oferta estructural pública de 26-27 línies d’infantil i primària i de 21-22 línies de secundària que aconseguirien els objectius d’oferta suficient per la demanda previsible… així que exigirem el compliment de les previsions realitzades als Mapes Escolars (corregides com hem indicat) però amb una molt clara i concreta planificació dels nous centres que cal fer…

En quant a escoles bressol…

Diapositiva10En quant a escola bressol pública, a la gràfica veiem algunes dades a nivell de Districte, veiem l’avanç en la oferta pública lt important, a tota la ciutat, tot i que encara té demanda no coberta al Districte, passant de tenir 2 centres públics el 2001 a tenir-ne 8 centres el 2011.

Sols remarcar que tots els centres existents sempre han tingut i tenen, tot i la crisi actual, el 100% de les seves places ocupades… així que demanem la construcció de 2 o 3 EBM ja planificades en zones actualment sense centres.

En quant a escoles d’infantil i primària i instituts de secundària…

Diapositiva11En quant a escoles i instituts, a la gràfica veiem l’evolució de l’alumnat a la pública i a la concertada, amb una línia decreixent a la concertada i una de creixent a la pública.

Com veure’m més endavant, en els darrers anys, tot i que la oferta de concertada hagi pujat la seva demanda ha baixat, mentre que tot i que la oferta de pública quasi no ha pujat la seva demanda ha seguit pujant… així que demanem l’aproximació del % d’escolarització en centres públics de l’Eixample respecte el % a la ciutat, fins a la seva igualació, tant en escoles com en instituts, amb un compromís per fer 2 escoles i 2 instituts (amb un calendari, en les seves diferents fases, de la disponibilitat dels terrenys, projectes constructius, adjudicació de les obres i construcció dels centres).

Per tant donem respostes a aquesta quantificació necessària…

Diapositiva12Ara veiem dades desglossades per les dues zones escolars, oferta, demanda i ocupació tant per P3 com per 1r d’ESO pública

En quant a previsió de futura demanda…

 

Diapositiva15Respecte a la taula de naixements i la possible demanda que comportarà a P3…

Sols dir que en la taula indiquem l’estabilitat de la demanda que es preveu els propers anys (-34 i +47) i una dada, que hem conegut fa molt poc temps, la de naixements el 2013.

Diapositiva14Si es confirma una davallada de 457 criatures en un sol any (una disminució del 20%) podria fer canviar tots els escenaris pensats fins ara, momentàniament això sí.

Però pensem que la xifra no es confirmarà, o que l’haurem entès malament, i que la disminució real podria ser d’unes 20 criatures.

Diapositiva17

 

 

 

I en quant a infantil i primària, veiem la evolució de la oferta i demanda de P3 pública i concertada…

Diapositiva18

Aquí podem veure el que he comentat al principi. La oferta de concertada puja cada any, pugi o baixi la demanda cap a la concertada (demanda que està baixant de fa 5 anys).

Potser esperant que en augmentar la oferta, la demanda tingui la mateixa tendència…

Potser esperant que la insuficient oferta pública els dugui a recollir “tothom qui demana pública i no obté plaça en 1ª opció”…

Però no ho aconsegueix. I la realitat fa que la demanda de pública augmenti cada any de fa 5 anys, i no continuadament de fa 7 anys… tot i que les expectatives d’entrar-hi no siguin molt altes en alguns centres públics.

Diapositiva19I sobre secundària, veiem per zones, la evolució d’alumnes a 6è de primària i 1r d’ESO públiques

Tant a la Dreta com a l’Esquerra es produeixen gràfiques amb cert paral·lelisme entre les dades d’alumnat que acaben 6è i les d’alumnat a 1r d’ESO.

Diapositiva20Per tant es denota una relació directa entre el nombre d’alumnes a 6è i el nombre de futurs alumnes a 1r d’ESO públiques, amb aproximadament un 20% de pas d’alumnes de 6è pública a centres concertats de 1r d’ESO.

I les 4 taules de l’apartat ens indiquen que en les dues zones educatives la oferta dels instituts públics ha pogut absorbir la demanda existent fins ara, per existir aquesta fuita d’alumnat, però està per veure si es mantindrà en la situació de crisi existent, crisi que ha fet augmentar la demanda dels instituïts públics per part de famílies fins llavors a les concertades.

I el que també s’indica allà és que aquests instituts públics no seran capaços d’absorbir de cap manera la futura demanda resultant de l’augment d’alumnat als centres públics ara a 4t i 5è de primària, tot i que persistís la fuita indicada.

Comptant que aquest curs ja s’ha obert una línia extraordinària al Jaume Balmes (30 places) i que la previsió de nova demanda de 1r d’ESO pública pel Districte els propers 3 anys sols per augment d’alumnes a 6è de primària pública serà de 80 places més el proper curs, 57 més l’altre,  i 19 més l’altre, a part de la demanda que es produeixi per la crisi i la demanda que es produeixi per proximitat en cobrir zones que ara no tenen oferta pública ni concertada, donen xifres suficients per omplir un institut de 3×2 línies a cada zona educativa des del proper curs ja. … així que demanem l’inici del funcionament de l’institut a l’espai Germanetes el proper curs ja, tot i que sigui en un espai provisional i que comencin el abans possible les obres de construcció del seu edifici, per fer-ho seguidament amb l’institut Angeleta Ferrer.

Arribem a l’apartat de conclusions que resumeix el que ja hem anat veient…

Acabem a l’apartat darrer dels annexes per reclamar l’acció també en la qualitat de l’educació pública… així que demanem l’eliminació de mesures d’estalvi econòmic molt feridores de l’estat de l’educació, com són la no substitució immediata dels mestres de baixa, l’equiparació de sou dels substituts o l’augment de les hores dels vetlladors a les aules.

Advertisement