Espai de Menjador. Entrevista amb el Carles Fabrés

Carles Fabrés: “L’espai del migdia és un bon moment perquè els nens i nenes aprenguin a gestionar l’avorriment”

Són les 10 del matí d’un dia primaveral, el menjador de l’escola està buit, silenciós, la llum entra pels nombrosos finestrals esperant pacient l’arribada dels més de 400 nens que cada dia fan el seu àpat principal al menjador de l’Escola Diputació. En aquest acollidor espai, Carles Fabrés, el coordinador de Xaranga, l’empresa que gestiona el monitoratge, ens explica què fan els nostres fills i filles durant el temps de migdia.

A nivell pràctic, com comença el temps de migdia i com us organitzeu els torns de dinar?
Els monitors arriben a les 12,30 a les instal·lacions escolars i se’ls lliura a cadascú la informació del nombre de nens que dinen i si hi ha cap menú de dieta especial. Per a P3 hi ha assignats 4 monitors, de P4 fins a 4rt hi ha un monitor per cada aula, i 5é i 6é tenen tres monitors per als dos cursos. L’hora de menjar s’organitza en dos torns.

Qui dina primer?
En el primer torn hi ha els alumnes de cicle infantil i els de 5è i 6è. Als primers els recullen els monitors a l’aula i, després de rentar mans, baixen a dinar.
Mentre uns fan l’àpat, la resta de grups va al pati a jugar. Els de 3r i 4rt són al pati gran i els de 1r i 2n, al de dalt. Cap a les 13,30 hores, es canvia el torn, i els que jugaven van a dinar i els que ja ho han fet comencen el seu temps de joc lliure, també distribuïts entre diferents espais. A excepció dels més petits que van a fer la migdiada.

Costa d’imaginar com gestionar 200 nens dinant a la vegada si al menjador de casa nostra amb només dos nens sovint es genera el caos.
Tot i la gran quantitat de nens, procurem que l’ambient sigui bastant tranquil. Ara bé, el xivarri és inevitable i més quan comencen a recollir les safates i fer el canvi. Hi ha certs dies de l’any, com per exemple per Carnestoltes o quan han de marxar a colònies que hi ha més moviment. També influeix el menú del dia.

Amb quina proposta culinària hi ha més acceptació?
El dia que dinen sopa i pollastre sabem que serà fàcil l’àpat. En canvi, quan hi ha cigrons i peix ens costa més. Ara bé, hi ha nens que repeteixen de cigrons també. En general mengen bé, però mai hi ha un dia molt fàcil.

A l’Escola Diputació el nombre d’alumnes que es queden a dinar és molt alt. Per què?
Sí, cada dia tenim al voltant de 430 nenes i nens, dels 475 que hi ha matriculats, és un percentatge altíssim. De fet ha anat augmentant en els darrers anys. Quan vam començar a gestionar el monitoratge l’any 2001 eren menys de 300. Es dona el cas que hi ha classes que es queden tots a dinar, i enguany per primer cop, ho fa tota la classe d’un grup de 6é. No havia passat mai. Crec que hi ha una combinació de variables que expliquen aquest nombre tan elevat, com per exemple, que s’hagi superat els pitjors moments de la crisi i l’augment dels ajuts de menjador.

Un cop surten al pati, què fan? hi ha activitats dirigides?
Durant aquest temps es pretén que campi el joc lliure, tot i que no treu que hi hagi monitors que proposin una activitat. Per exemple, en el cicle infantil, sovint es baixa una capsa de llibres i s’ofereix l’opció de qui vulgui que llegeixi. I a la resta de grups, de manera puntual, si el monitor identifica que el grup està alterat o molt aturat, es proposen jocs. Ara bé, creiem més interessant que els nens es puguin autogestionar el seu temps lliure, que s’autorganitzn perquè sinó es crea massa dependència del nen cap al monitor. L’espai del migdia és un bon moment perquè aprenguin a gestionar l’avorriment i buscar recursos per combatre’l. El monitor ha de fer sobretot una tasca d’acompanyament.

Així i tot, s’organitzen les setmanes temàtiques, amb accions dirigides. Explica’ns, en què consisteixen?
Cada curs té un tema d’interès, i durant l’última setmana de cada mes es fan activitats al voltant d’aquesta temàtica. Tot i que és voluntari, intentem que participi tot el grup, és la manera que els podem oferir altres recursos, per aprendre jocs nous o relacionar-se amb nens o nenes amb els que no acostumen a jugar. Són accions que duren com a molt mitja hora. Podeu consultar-les cada mes al bloc de l’escola.

Qui tria els temes?
Cada grup amb el seu monitor fa l’elecció. Per exemple, hi ha grups que estan fent un viatge per la història, han fet jocs relacionats amb diferents etapes històriques com Egipte, Roma etc. Però hi ha cursos que prefereixen fer activitats puntuals sense tenir un eix vertebrador. Sobretot passa en els més grans, que el centre d’interès no funciona tant com en els petits.

Tenint en compte que és una activitat voluntària, quina resposta hi ha dels nens i les nenes?
Hi ha de tot, hi ha un perfil de nens, que no entenen l’espai del pati sense el futbol, i tenen poca predisposició a participar en les activitats que no siguin aquest esport. D’entrada els costa més implicar-s’hi però després s’ho passen bé. Nosaltres el que busquem és oferir-los altres alternatives de joc que no sigui només el futbol.


Totes les fotos, estan agafades del bloc de l’escola Temps de Migdia

Fer que el pati sigui alguna cosa més que el futbol es converteix en tasca complicada?
El futbol és el joc preferit de manera majoritària en els nens i també d’algunes nenes, però també hi ha molts que juguen a bàsquet. I després hi ha els que fan més joc simbòlic. Hi ha també grups que ens demanen llibres i fulls per pintar. Però sí, el futbol és el majoritari, també ens passa als adults, que arribem a la feina i el tema de conversa estrella és el partit del dia anterior. Nosaltres intentem ajudar-los perquè el vegin com un joc i no només comuna pràctica esportiva competitiva. Després de tot, entenem que en el seu temps d’esbarjo s’ha de respectar que juguin al que més els agrada.

Com us organitzeu quan plou?
Es reparteixen els grups per diferents espais, segons el dia de la setmana i aleshores fem activitats dirigides per a cada grup.

Es diu que en el temps de migdia és quan es generen més conflictes. És cert?
És un període de temps llarg i per tant es donen situacions molt diferents, també discussions, és clar. És normal que en els moments d’esbarjo és quan més diversitat d’emocions sorgeixen. Però puc assegurar que, de baralles, n’hi ha molt poques. Quan hi ha algun conflicte intentem resoldre’l de manera dialogada entre les dues parts implicades.

És, doncs, una bona ocasió per aprendre també.
Si, és utòpic pensar que a primària els nens i nenes gestionin sols els conflictes. Tot i que hi ha nens que saben fer molt bé de mediadors de manera autònoma, el joc serveix per gestionar millor les emocions.

Justament per aquest entorn menys dirigit, sovint als pares ens preocupa que es donin circumstàncies més extremes com el bullying. Feu alguna gestió específica per combatre-ho?
Nosaltres coneixem molt bé els nens i per això intentem trencar dinàmiques que no siguin sanes. El bullying és una pràctica molt greu que el qui la porta a terme ja ho sap fer de manera que no ens n’adonem. Aquí hem tingut algun cas però ara estem molt a sobre i no passa.

Amb tants anys gestionant el monitoratge d’aquesta escola, quina particularitat hi trobes?
Malgrat ser molts nens és una escola molt familiar, es cuida molt la proximitat, i ens trobem en moltes circumstàncies en les que els nens grans ajuden als petits. Hi ha activitats, com els padrins de lectura, que ajuden a establir vincles. És molt bonic que entre ells es coneguin.

Moltes gràcies Carles, per l’entrevista i per compartir el que passa en el temps de menjador!

Comissió Menjador
AMPA Diputació

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s