Entrevista a la Noemí Arjona: “La biblioteca és un lloc màgic on qualsevol cosa és possible”

“La biblioteca és un lloc màgic on qualsevol cosa és possible”
La Noemí Arjona és una entusiasta de la seva feina.  Tant que diu que no la canviaria per res del món. Mentre treballa, viatja per tot el món, coneix tot tipus de persones i animals, arriba fins la lluna i s’endinsa en el món més íntim de les emocions. I tot des de la tercera planta de l’escola. La Noemí fa tres anys que és la bibliotecària  i defensa que a través dels contes els infants poden arribar a tot arreu on es proposin. Per això, els encomana el plaer per llegir llibres a través, entre d’altres, de la dinamització lectora i el servei de préstec.

Quines són les principals activitats que feu des de la biblioteca?
El dia a dia de la biblioteca  implica, entre d’altres coses, la dinamització lectora.  Jo els explico cada setmana un conte diferent. Però no és només un conte, que ja és molt. També hi entra en joc la Cioneta, que és la mascota de la biblioteca. Hi té un paper destacat perquè ella diu embarbussaments, endevinalles que intento que tinguin connexió amb el conte. D’aquesta manera, aprenem també llenguatge nou, bàsicament vocabulari, però també a pensar. Després explico el conte, si cal acompanyat de titelles o altres elements. Tot seguit hi reflexionem. Hi ha contes que donen molt de si i, a vegades, no tant i llavors, per exemple, juguem a canviar el final, que empatitzin amb el conte. Surten uns finals meravellosos! Tenen una fantasia, són molt creatius!  També els poso música i projectem imatges. Busco que tingui relació amb la història i, a vegades, tanquem els ulls.  Cada setmana m’acomiado dient-los us espero la setmana vinent amb més històries!

La dinamització lectora és per tots els nivells?
Em centro amb cicle inicial i  infantil.  Les hores que estic a l’escola donen per això. Les sessions es fan per cada classe i duren uns 30 minuts. Cada setmana em preparo un conte i l’adapto als diferents nivells. Normalment, no em trobo amb cap conte que no el pugui explicar a tots els cursos.  De tota manera, si hi ha algun conte que es difícil per P3 o P4 i tot i així valoro la seva qualitat i conveniència d’explicar-lo als més grans, no deixo de portar-lo a terme i, aleshores, n’escullo un altre pels més petits. Ara el que intentarem és preparar una dinàmica de conte conjuntament pels de cinquè amb els de segon, aprofitant que fan l’activitat de padrins i fillols de lectura.

Aquest treball de dinamització lectora es fa en paral·lel amb l’escola?
Em donen plena llibertat. Cada setmana escullo el conte i pel que sembla va agradant. Intento que siguin contes que tinguin molta qualitat, que siguin potents i macos.  També que estiguin connectats amb la realitat. Per exemple, fa poc vam celebrar el Dia  Escolar de la No-violència i la Pau. La temàtica no és fàcil i vaig veure infants molt madurs. A vegades tendim a protegir els nens. Com li expliques a un nen de P-5 que és un camp de refugiats? És molt dur però a través del contes poden tenir contactes amb la realitat i empatitzar.
 
Els alumes de mitjà i superior com poden gaudir de la biblioteca?
A l’hora del pati els alumnes des de 3è fins a 6è poden venir a agafar un llibre per casa i se’l poden quedar tres setmanes i no en poden agafar un altre fins que no el tornen. Cada alumne té un carnet i està tot digitalitzat. Gestionar el servei de préstec també és una de les feines que faig des de la biblioteca.

I prefereixen venir a buscar llibres que anar a jugar amb els amics?
Estan entusiasmats. Com que no poden venir tots  cada dia, perquè no es pot donar servei a tots alhora, es van tornant per venir. El préstec és voluntari però els engresquem perquè ho facin.  Entenc que ha de ser voluntari. Hi ha nens que potser necessiten la pressió i l’obligació però en el tema de plaer per la lectura no la veig. Els mestres han de fer una sèrie de lectures però el meu paper aquí és un altre.
 
Vincular lectura amb plaer és bàsic…
Aquí a la biblioteca intentem que s’enganxin al plaer que els expliquin històries. Si tens el plaer que t’expliquin una història, tindràs ganes de descodificar-la, amb les lletres. Aquesta és la meva feina. No sóc el mestre de torn que tenen tot el dia. Sóc una persona diferent que els crea una espurna diferent. I venen aquí que a la biblioteca, canvien el lloc rutinari de classe. Algun dia que la biblioteca ha estat ocupada per alguna activitat i hem fet l’activitat a la classe i no és el mateix.  Quan venen a la biblioteca trenquen amb el seu dia a dia, el seu espai, i van a un lloc que és màgic on qualsevol cosa és possible perquè estem en el món dels contes i la imaginació no té límits. És un feina tan bonica que no la canviaria per res del món.

Més enllà de la tasca de contacte directe amb els alumnes, n’hi ha altres  que també s’han de fer com catalogar, per exemple…
Catalogar és necessari perquè ens agrada trobar els llibres. I és un plaer que et diguin que volen un llibre i diguis és aquest o tal altre lloc.. En aquesta escola hi ha molta biblioteca d’aula i abans no estaven tots catalogats i això volia dir duplicació de llibres, per exemple.  Ara, la majoria de llibres els hem pogut catalogar. Catalogar-lo també forma part de la meva feina i també hi ha una mare que m’ajuda.. Però el que m’agrada és el contacte amb els nens, gaudeixo i aprenc molt d’ells. És un intercanvi d’energia.

Quines tasques més té la responsable d’una biblioteca escolar?
També faig assessorament lector. Els mestres també em reclamen a vegades perquè estan preparant, per exemple, un tema de l’espai o del cos humà o llibres emocions quan hi ha una necessitat concreta..  Llavors busco material i els en porto un lot.  També volem impulsar una bústia de suggeriments on, sobretot els grans, ens puguin deixar propostes de col·leccions i a l’hora de comprar ho podem tenir en compte.   O per exemple, a petició de l’AMPA, ara buscarem còmics per poder llegir a l’espai del migdia.

Com es fa la compra? Quin és el criteri?
Hi ha uns criteris de qualitat. Miro que estigui a la biblioteca pública perquè, per mi, és un referent, tot i que a vegades hi ha coses que no són per primària. També que siguin convenients els valors que té el llibre per l’infant de l’edat que el llegeix. No es pot comprar tot el que volem. Hi ha un pressupost d’escola per adquirir llibres. Jo faig un llistat, el passo a l’equip directiu i quan em donen el vist- i-plau, endavant! També tenim projectes i col.laborem amb l’AMPA. Un d’ells, és que em van demanar que fes un llistat de llibres que fugissin de l’estereotip de gènere, que és un tema súper interessant i, a partir d’aquí,  farem una compra de llibres. Farem una dinàmica i la idea és fer alguna acció com, per exemple, una exposició al vestíbul perquè es vegi a l’entrar i, potser, fer algun taller per les famílies però encara no sabem ni quan ni com.  És un tema molt interessant on hi ha molta feina per fer. A través dels contes es pot fer molta feina.

Des fa uns anys l’AMPA sufraga el cost de la bibliotecària. Per què creus que és necessària una biblioteca escolar ?
És necessari perquè crec que no cal discutir de la importància de la lectura. La importància d’aprendre a llegir, de poder donar plaer a aquesta lectura, és bàsic.  Jo intento explicar-los que si poden llegir, si aprenen a llegir, aprendran a pensar. I si aprenen a pensar, podran ser tot el que vulguin ser. No hi haurà cap impediment al que desitgin ser. És una feina molt maca però molt difícil perquè arriben després a l’adolescència i es trenca alguna cosa. Hi ha qui ha sigut bon lector a primària, i ho segueix sent. Però normalment hi ha un trencament però sempre, si hi ha base, ho recuperen.  Qui ha trobat gaudi en el llegir, ja no se’n va més. És com una arrel.
I quina és la fórmula màgica?
No n’hi ha, però si a casa hi ha un foment, un seguiment…. Per exemple, la importància d’explicar contes per anar a dormir, a més és un moment plaent per crear vincle amb la família i la lectura.  També el cine, les titelles, el teatre, no deixen de ser també històries. No cal sempre anar a una biblioteca pública, que també està molt bé però també es pot anar al cinema. No és el mateix, perquè no és el mateix esforç llegir un text que veure unes imatges, però no ens enganyem, vivim en un moment on els nens d’avui en dia descodifiquen imatges més ràpid que lletres. Amb els àlbums il·lustrats, la imatge té més pes que el propi text. Els nens d’avui en dia són increïbles. Tu estas explicant un conte i s’estan fixant amb un detall que ni t’hi havies fixat tot i dominar el conte. Són molt hàbils amb les imatges.  El cinema no deixen de ser unes històries que els estan explicant amb imatges. O els que llegeixen còmics, fantàstic! Jo els dic llegeix i després, a partir del còmic ja vehicularàs cap a altres llenguatges.

Podeu trobar totes les propostes de dinamització lectora que fa la Noemí al blog de l’escola.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s