Traca final de curs amb una festa per a tothom

Final de curs és sinònim de festes i comiats, el curs se’ns ha escapat de les mans i ja som a tocar de les vacances… És el moment de convertir la nostra escola en un punt de trobada on alumnes, famílies i comunitat educativa es posin al dia, es diverteixin, es relacionin, ballin, pintin…

I això és el que ha passat aquest cap de setmana a la nostra escola, el Festival d’Extraescolars i la Festa de Final de curs han coincidit i per primera vegada la festa de l’escola s’ha celebrat per la tarda i s’ha tancat amb un sopar de germanor.

També per primera vegada s’han organitzat tallers on les famílies d’altres països han estat les protagonistes, caligrafia xinesa, origami del Japó i el molt concorregut taller de henna han agradat molt tant als nens i nenes com als pares i mares.

Inflables, manualitats, circ, esport, espectacle d’ombres xineses, hip-hop de Núria Dansa, talent show i música en directe de Portal People han completat el programa de la festa.

La botifarrada al menjador i la guerra d’aigua ja ben entrada la nit, han tancat una festa que ha servit per què els alumnes de 5è comencin a recaptar diners pel seu viatge de final de curs i per celebrar la retirada del quiosc amb una sorollosa tracta de 20 metres.

Volem agrair la feina feta per la direcció, la Comissió de Festes i l’ajuda de voluntaris i voluntàries que ho han fet possible.

Sens dubte, una festa que recordarem, una festa més de les moltes que ens esperen!

AMPA Escola Diputació

Anuncis

Un pensament sobre “Traca final de curs amb una festa per a tothom”

  1. A quien pugui interessar
    No em fa vergonya admetre que fa 3 anys que porto el meu fill a l’escola i només fa 1 any que vaig a les reunions de l’AMPA; però com en tot, hi ha gent que sap estar desde el minuto zero i gent que necessita temps per saber com van les coses i decidir quin serà el seu paper. Jo sóc de les segones.
    Desde que assisteixo a les reunions vaig veient més o menys les mateixes cares.
    No les he contat mai però si m’arrisco diria que al voltant de 30 persones.
    A l’última reunió de l’AMPA encara hi ha menys gent, potser 20. Em pregunto si és una reunió tancada. No, una mare, la recordo de les portes obertes del meu any, m’explica que no, que a les assemblees hi pot assistir tothom, que les juntes es poden fer a porta tancada però que a l’escola hi ha el costum de fer-les obertes a tothom.
    Uf! Quin descans saber que no he fet el préssec anant a una reunió a la que no m’havien convidat, però no entenc per què hi ha menys gent de l’habitual.
    Comença l’assemblea. Es parla de posar publicitat a la samarreta dels nens que competeixen. Ens expliquen els números que han fet, que si tant aquest any, que si tant l’entrada vinent, que si qui ho paga no li importa la mida de les lletres ni el lloc,… Que han preguntat a no sé qui, i els ha dit que per fer això s’ha de fer un contracte de no sé quin tipus. Després caldrà algú que uneixi el logo de l’empresa amb el de l’escola, algú que esbrini quantes samarretes necessitarem de la talla qual i de la tal, i algú que finalment les porti a estamparar. Tot perquè durant 2 anys els pares no hagin de comprar la samarreta de bàsquet/futbol del seu fill.
    Votem.
    Aprovat, algú remarca que si un any apareix un altre patrocinador cal que es torni a sotmetre a votació.
    Tots d’acord amb la observació.
    Segueix la reunió.
    En algun moment pregunten si algú té alguna cosa a dir o preguntar. M’atreviré? Si, em llenço. Alço la mà. ” Hola a tots, corregiu-me si m’equivoco però oi que a la festa de final de curs no hi havia cap cubell per reciclar les escombraries? Potser per l’any vinent podríem posar una bossa, pels plàstics llaunes i tetrabriks… Bé com que l’escola va en aquesta direcció…”
    Anoten la idea, però un pare de l’AMPA em recorda que per fer això cal gent que s’impliqui. Cal trucar al del grup de música, cal estar a les 4 al pati per ajudar als dels inflables, cal algú que monti els tallers, cal algú que s’ocupi de la fira a 1€, cal algú que… Un llarg etcèter. Que, al donar la nostra opinió, tenen nous punts de vista, però que cal gent per tirar les coses en davant.
    Ai! Ara no sé si està enfadat per la crítica, cansat per haver fet moltes d’aquestes coses ell mateix, o frustrat perquè els pares no sabem la feina que fa l’AMPA i el que es pitjor no té clar si la valorem.
    Faig examen de consciència. Gaudeixo de l’acolliment del matí sense saber per què el tinc. Sembla que com que ho pago és el meu dret. Però potser no. Potser si la comissió d’extraescolars no haguessin trobat una empresa que dóna el servei desde 3/4 de 8 estaria fumuda. Potser si el meu fill no paga la samarreta de futbol penso quin xollo, com si hagués caigut del cel. Ve un Sr posa els diners i ja està.

    Nou moment estelar. “I què feu per captar gent perquè us vinguin a ajudar?”. La mateixa mare d’abans em treu de l’error. L’AMPA som tots. I si ve algú a ajudar, no els ajuda a ells, ens ajuda a tots.
    En resum. Encara no sé si el pare d’abans estava enfadat, o intentava explicar per enèsima vegada que per fer-ho millor cal més gent. Potser, sí donc un cop de mà, l’any vinent ho sabré.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s